El segon concurs de Fotos Saboroses, desert

El guanyador del 2n Concurs de Fotos Saboroses és un personatge pelut i geperut que volta per les dunes de Merzogua, al Marroc. D’aquesta manera hem volgut retre un modest homenatge al pobre dromedari que a la foto viu un episodi humiliant sota més de 80 kg de turista panxacontent i un sol asfixiant. Per motius logístics farem arribar la samarreta de regal al Jaume Casanovas. Tu, Jaume, pots seguir presumint de pebrots XL. Però és ell, el dromedari, el guanyador moral del concurs.

+++
Esteu convidats a participar en el 3r Concurs Fotos Saboroses
Envieu les vostres fotos -amb alguna samarreta Catalunyam- a fotos@catalunyam.cat
+++

Migdiada a migjorn

Un dels propòsits per al noy any podria ser el de tornar a la platja des Migjorn, a Formentera, encara que només sigui per fer una migdiadeta.

El meu avi, com una cuba

Els carrers de Corbera de Llobregat han tornat a servir d'escenari per a la clàssica Tapa-Tum, una tradició que ja ha bufat 10 espelmes. Consisteix a remolcar la barca "El meu avi", fent parades als bars del poble, mentres els mariners a bord serveixen alcohol als assedegats visitants.

Si feu una ullada als efectes facials del dopatge sobre els protagonistes, veureu que la Tapa-Tum no és un lloc on volgueu trobar els vostres fills.

El petit teo ha descobert el menjar japonès

El teo ha volgut fer el seu primer tast de cuina japonesa. Com que les dents encara no s'han deixat veure, ha deixat el sushi per a més endavant. Per ara, unes intenses llepades a un sudoku són més que suficients per endinsar-se en l'exotisme gastronòmic del país nipó. いただきます, teo.

Pebrotada de bolets (o boletada de pebrots)

Estan una mica tocats del bolet i tenen molts pebrots, per pujar al cim de la Gallina Pelada a la seva edat: els de la foto sumen més de 500 anys d'edat. Són els Notican6, amics de la caminada (o potser del patiment innecessari?).

"Tunning" de pebrots

Al rumbero juaco (www.arribalarumbe.com) li agrada anar hiperventilat i evitar que la pudor a tigre s'instal·li sota la samarreta. Per això ha agafat les tisores i n'ha creat un model exclusiu. No triomfarà a les passarel·les de moda estiuenca però ben fresquet que anirà.

Il nonno Roberto torna a creure en la sort

Guanyar el concurs de Fotos Saboroses de Catalunyam ha significat un gir inesperat en la sort de Roberto Cantarella, un entranyable sicilià i resident a Sardenya de 94 anys d’edat a qui la fortuna sempre havia girat l’esquena.

Mai a la vida no ha cantat un bingo. A la loteria, ni el reintegre. Als concursos radiofònics, “oooooh-gràcies-per-la-seva-trucada”. Les tapes dels iogurts el convidaven a seguir buscant. Ni una trista rifa de Nadal. Il Nonno Roberto sempre ha tingut tots els números per perdre. Fins i tot, a cara o creu.

Però avui, gràcies a la foto enviada pel seu nét Luigi, el jurat casolà de Catalunyam l’ha premiat amb una samarreta “S’ha acabat el bròquil” de màniga llarga, trencant així una dinàmica que el nostre protagonista arrossegava des de principis de segle XX. Immediatament després de rebre la notícia, Roberto Cantarella ha demanat pel casino més proper. Buona fortuna, Roberto!

?sèver la iloillA’d aterramas anu af èuQ

,slapicinum snoiccele sel rep acitsídnagaporp enigàrov anelp nE
lletrac le ne adalfumac maynulataC ed aterramas anu tabort meh
.(tatuiC al ed tnageG le albmes euq le) stadidnac sled nu’d
¡sèver la ...”iloillA” nu taloc ah’s ,aifargotof al a ueiev moc lat ,etcefe nE
!maynulataC atoV !llevrec le nirig te on euQ

El Roger de Gràcia, emporronat

El cèlebre caçador de paraules no farà carrera com a mestre porronaire, si bé va rebre un bon grapat de medalles al programa emès el 3 d'abril.

A la foto, uns joves molt amables ajuden el Roger a omplir el dipòsit de benzina súper.

Després de macerar la seva apreciada llengua amb vi de la casa, el Roger va tornar cap a casa tocant les palmes tot entonant un alegre Porrompompeu.

Hola, em dic Laura... i sóc addicta a la calçotada

Avui la Laura no ha dormit massa bé. La cita de migdia l'angoixa una mica. No és la primera vegada que assisteix a la trobada de Calçotaires Anònims, però coneix bé la vigoria de la seva addicció i sap per endavant la seqüència dels esdeveniments.

La reunió començarà a les 15 h. La resta d'addictes als calçots la rebran amb abraçades sinceres. T'estimem, Laura. Junts ho aconseguirem.

La cerimònia els farà posar drets. Agafaran un bon exemplar de calçot. El pelaran, deixant al descobert la part més -mmm- tova, tendra i saborosa. El banyaran en salsa. Inclinaran el cap. Obriran la boca. I en notar el contacte de la dolça ceba amb la llengua sentiran la música angelical d'aquella llunyana orquestra d'arpes i sitars interpretant l'Himne dels Desitjos Consumats.

(...)

La teràpia ha estat un fracàs. Laura i els calçotadoaddictes confiaven que una nova sobredosi els faria deixar enrere el desig compulsiu de tornar a experimentar els efectes indigestos de la calçotada.

Però mai no és tard per desintoxicar-se. El proper diumenge, calçotada a casa meva.

Samarretes molt femenines

A Déu Nostre Senyor no li fa cap gràcia que el cos de la dona -que amb tant afany va crear- quedi tristament amagat sota la rígida dictadura de la roba unisex.

En un esforç per adaptar les propostes gastronòmiques a les corbes femenines, Catalunyam us ofereix els nous models per a noia:

-"Pa amb tomàquet"
-"S'ha acabat el bròquil"
-"M'importa un rave"
-"Boletairus catalaunicus"

Totes les samarretes estan disponibles en màniga curta i màniga llarga.