Avui la Laura no ha dormit massa bé. La cita de migdia l'angoixa una mica. No és la primera vegada que assisteix a la trobada de Calçotaires Anònims, però coneix bé la vigoria de la seva addicció i sap per endavant la seqüència dels esdeveniments.
La reunió començarà a les 15 h. La resta d'addictes als calçots la rebran amb abraçades sinceres. T'estimem, Laura. Junts ho aconseguirem.
La cerimònia els farà posar drets. Agafaran un bon exemplar de calçot. El pelaran, deixant al descobert la part més -mmm- tova, tendra i saborosa. El banyaran en salsa. Inclinaran el cap. Obriran la boca. I en notar el contacte de la dolça ceba amb la llengua sentiran la música angelical d'aquella llunyana orquestra d'arpes i sitars interpretant l'Himne dels Desitjos Consumats.
(...)
La teràpia ha estat un fracàs. Laura i els calçotadoaddictes confiaven que una nova sobredosi els faria deixar enrere el desig compulsiu de tornar a experimentar els efectes indigestos de la calçotada.
Però mai no és tard per desintoxicar-se. El proper diumenge, calçotada a casa meva.
